REQUIEM John Rutter

REQUIEM

L'experiència de molts anys a la capella universitària palesa la sintonia de John Rutter amb l'estil sacre; i aquest Rèquiem n’és una prova fefaent en termes de sensibilitat i bellesa. De fet, escoltar-lo inspira reflexions i sensacions allunyades, a vegades, d’allò que suposadament inspira una missa de difunts. Es tracta, doncs, d'obra colpidora que combina dramatisme i exultació a parts iguals, canalitzades en l’ús que fa l’autor de l'harmonia tonal, amb una habilitat i expressivitat que realment commouen a l’oient. Si bé parlem d’un Rèquiem de curta durada i aparentment senzill, en termes formals, podem afirmar també que es tracta d’un dels de més bella factura.

Parts: Requiem aeternam i Kyrie; Out of the deep; Pie Jesu; Sanctus i Benedictus; Agnus Dei; The Lord is my shepherd; Lux aeterna

Intèrprets: Júlia Farrés-Llongueras, soprano; Art Vocall Ensemble, cor i conjunt instrumental; Llorenç Gelabert Gual, director

JÚLIA FARRÉS-LLONGUERAS

Soprano catalana que es formà amb Mati Pinkas a Barcelona i es perfeccionà més tard amb Renata Scotto a l’Òpera Studio de l’Acadèmia Santa Cecilia de Roma. El 2010 resulta premiada en els concursos Premio Internazionale di Santa Chiara (Nàpols) i Concours International de Belcanto Vincenzo Bellini (París). En l’òpera ha interpretat rols com el de Poussette (Manon, J. Massenet), Stéphano (Roméo et Juliette Ch. Gounod), Erste Dame i Papagena (Die Zauberflöte, W. A. Mozart), Frasquita i Micaela (Carmen, G. Bizet), Woglinde (Das Rheingold, R. Wagner - La Fura dels Baus), Amirah (La princesa árabe, J.C. Arriaga), Euridice (Orphée et Euridice, Ch.W.Glück), La madre (Don Perlimplín, V. Egea), Despina (Così fan tutte, W.A. Mozart), Inés (Il trovatore, G. Verdi) amb Leo Nucci, i Isabella (Das Liebesverbot, R. Wagner - Bayreuth Festspiele). El 2020 fa el seu debut a Itàlia en el rol de Maria de Donna di veleni, de Marco Podda, al Teatro Coccia de Novara. Ha protagonitzat les sarsueles Bohemios (A.Vives), Cançó d’amor i de guerra (R. Martínez-Valls) i Katiuska (P. Sorozábal) en diversos teatres espanyols.