Concert de Joan Izquierdo, flautes de bec, dissabte, 22 d'octubre, a les 22h a la Sala del Piano de la Fundació Musical ACA.

dolce ed acerbo. Música per a flauta sola

- programa -

Claude Debussy - Syrinx (1913)
Edgar Varèse - Density 21,5 (1936)
Luciano Berio - Gesti (1966)
Maki Ishii - Black intention (1975)
Calliope Tsoupaki - Charavgi (1994)
Montserrat Lladó - (nova obra) (2022) * estrena
Gabriela Ortiz - Huitzitil (1989)

El 1964 Michael Vetter publica Il flauto dolce ed acerbo, un tractat en el qual descriu la situació de la flauta de bec. Redescoberta a la primeria de segle (XX), no aconseguirà incorporar-se a l’avantguarda mentre el seu imaginari no s’emancipi dels estàndards tècnics establerts en el segle XVIII.

Ben poc després irrompria amb força l’obra de Berio, que amb la seva Quasi una Sequenza rebenta motlles i ens mostra la música que habita en l’instrument. Mai més res no serà igual, i la flauta de bec entra de ple a la tradició de la música per a instrument sol, il·lustrada aquí amb les obres mestres que per a l’altra flauta escrigueren Debussy i Varèse.

Des de la seva insignificança, i amb totes les dificultats que planteja l’instrument al creador, més i més veus han sumat i sumen perspectives: des de la lluita amb un mateix que descriu Ishii, l’albada de Tsoupaki o el colibrí d’Ortiz, passant pel que ens proposi Montserrat Lladó, fins als gestos que va desglossar amb mestria Berio s’hauran de seguir descloent.

Joan Izquierdo toca la flauta de bec i l’ensenya a tocar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Participa de formacions diverses buscant explorar tots els racons del repertori del seu petit instrument.

Joan Izquierdo neix a Barcelona el 1966. Estudia flauta de bec al Conservatori de Barcelona i posteriorment al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam. Actualment és professor de flauta a l’Escola Municipal de Música Josep Ma Ruera de Granollers i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. La seva preocupació per la docència i la difusió de l’instrument el porta a realitzar articles i llibres de text per a l’ensenyament de la flauta de bec a l’escola, així com una intensa activitat de classes magistrals i conferències. En el camp de la interpretació, la seva activitat és vasta i especialitzada; forma part de diversos conjunts de cambra amb els quals aborda estils i interessos com ara la música dels segles XIV i XV (trio Subtilior, Virdung), la polifonia del XVI (Sforzinda -sextet de flautes de bec-), i la interpretació de música barroca (Othello ensemble). Però on potser la seva activitat ha tingut major rellevància ha estat en l’àmbit de la música contemporània, en què la seva perseverança ha rellançat l’instrument a l’obrador dels compositors, amb els quals ha estrenat una cinquantena d’obres de nova creació per a la flauta de bec. En aquest camp forma part del quartet de bec Frullato, duo amb la percussionista Pilar Subirà, i desenvolupa una incansable activitat com a solista amb l’acompanyament, tot sovint, de l’electrònica.

Com sona Préludes de Jacques- Martin Hotteterre (1674- 1763)