FITXA ARTISTICA

Autor Ödön von Horváth

Traducció Andreu Carandell

Versió Thomas Sauerteig i Andreu Carandell

Actor Andreu Carandell

Escenografia

i il.luminació Paula Miranda i Alfonso Ferri

Espaci sonor Lucas Ariel Vallejos

Vestuari Ricarda Papst

"Un fill del nostre temps" és la història d’un jove

alemany en una època de forta crisi i amb un enorme índex

d’atur que es va convertir en el cultiu propici per al

sorgiment del nazisme. Aquest jove que, desesperat i

sense futur, es veu obligat a pidolar i robar per

sobreviure, troba el l’excèrcit la seva salvació. Després

de ser ferit, és expulsat de l’exèrcit i poc a poc va

reconeixent la manipulació i la mentida. El monòleg

presenta, en primera persona i en temps real, les seves

últimes hores de vida, en les quals recorda les seves

vivències i, just abans de morir de fred en un parc,

s’adona que allò que realment hagués desitjat és quelcom

molt més simple i proper, tal vegada la noia que un dia

va veure a l’atracció del castell encantat i que sempre

ha estat al seu pensament.

Ödön von Horváth, conegut sobretot per les seves obres de

teatre, va escriure aquesta novel.la premonitòria de la

segona guerra mundial el 1937. Gran defensor de la

justícia social i de la dignitat humana, i gran lluitador

en contra del nacionalsocialisme, Horváth relata aquesta

història amb un estil incisiu, directe, viu; un pensament

farcit d’imatges, de mons molt variats van prenent forma

en la memòria del personatge. El seu monòlog interior ens

fa viatjar per un univers heterogeni, en el qual es

varregen les cites bíbliques amb el llenguatge ferotge

del nacionalsocialisme, imatges de la gran ciutat i dels

contes infantils, el romanticisme i l’expresionisme,

cançons populars i himnes de l’excèrcit, la fira i la

guerra...

Horváth documenta els seu treball amb motius de la seva

realitat més propera, sovint recollits a la premsa. És

sabut, per exemple, que el cos de voluntaris al qual

pertany aquest soldat és la Legió Cóndor i que el

passatge de la guerra s’inspira en les macabres proves

bèliques que l’exèrcit nazi va fer al País Basc el 1937,

poc abans de la redacció de la novel.la, recordades

sobretot pel bombardeig de Guernica, però en el que també

hi va estar involucrada la infanteria. S’estima que

Alemanya va enviar a uns 16.000 soldats al bàndol

nacional durant la guerra civil espanyola, així com

tancs i avions. Horváth ironitza sobre aquests

"voluntaris valents", que en realitat eren soldats

perfectament equipats enviats pel Tercer Reich, per bé

que les propagandes nazi i franquista sempre ho van

negar. El “país petit” al qual es refereix el

protagonista, “la llengua del qual és lletja” i “no s’hi

entés res” és, segons va documentar el propi Horváth, el

País Basc.