Companyia de dansa Mariantònia Oliver

Revisitar un espectacle de fa 18 anys m’obliga a repensar qui som avui. Com a cos compromès amb l’escena, reapropiar-me de la peça La Contínua em porta a plantejar-me què passa quan el temps passa: què em passa a mi, què li passa a qui se’m creua i què ocorre a les nostres intimitats. En aquest punt les autonomies necessiten companyia. La transformació d’un solo en una peça col·lectiva ens ha portat a un diàleg entorn de la intimitat.

Agenciant-nos del punt de partida hem apagat les ressonàncies per oferir una transformació enriquida amb nous punts de vista i noves maneres d'estar i comprendre. Aquest diàleg passat-present, revisa, explora les adherències i es manté en l’esperit de la fragmentació; comparteix petits actes revolucionaris per agitar l’atenció, per acceptar que la propera passa o decisió és sempre una elecció que pot sorprendre, virar, improvisar o canviar el camí establert. El joc de les expectatives és la garantia de la sorpresa.