El cop d’estat del 18 de juliol de 1936 trencà els somnis de gran part de la població i, per a les dones, suposà la pèrdua de tots els drets que havien aconseguit amb la II República, però també la pèrdua dels homes que formaven part de la seva vida.

L’espectacle recupera algunes històries d’aquestes dones que anaren a presó, no per les seves idees polítiques, sinó perquè eren filles d’un o dones d’un altre. I reivindica el paper d’altres dones, activistes, fortes i valentes, que s’atreviren a enfrontar-se amb els qui les volien fer callar.

Recupera un bocí de la història que no semblava interessar gaire, perquè no era la història del protagonista, sinó dels personatges secundaris que, tanmateix, foren objecte d’una venjança i repressió tan dura com la dels seus companys, pares o fills.