Des de l’any 2005 a l’any 2011, un grup musical atípic va fer furor a l’escena reivindicativa mallorquina: Rock & Press. Integrat per periodistes (Gabi Rodas, Miquel Massutí, Carlos Garrido i Joan Frau) i un agent judicial (Carlos Grauches), es van convertir una mica per casualitat en portaveus de les causes perdudes d’aquell moment: la defensa del monestir de la Real, la resistència contra les autopistes d’Eivissa, els indicis clars de corrupció encara no jutjats ...

La seva repercussió va ser àmplia, gravant 3 cds (Blau): “Ciment “, “Korrupción” i “Krisis”. Van actuar en més de vuitanta concerts a Mallorca, Eivissa, Menorca, Madrid i Barcelona. Alguns dels seus temes com “Ciment” ,”Rasputín “, “Ca na Palleva”, van tenir certa repercussió i el 2006 una revista musical els va definir com “grup revelació de l’

any”. Rock &Press va deixar els escenaris el 2011. I la seva història, no només com a grup sinó també com a reflex d’un moment de la història de les Illes, va quedar sense explicar.

Aquest és l’objectiu de “Jo vaig ser un Rock & Press”. Un monòleg de l’escriptor i periodista

Carlos Garrido (carlosgarridotorres.com), membre de el grup, on conta de forma desenfadada aquesta peripècia musical i ideològica.

A base d’explicar històries i anècdotes, i a el mateix temps de presentar amb la guitarra acústica algunes de les cançons, Garrido ens explica el context en el qual van sorgir temes com “Club de Golf”, “Defensa’t tu” o “Ràdio Pirata” I també descobreix que en aquelles lletres descarades ja es van anunciar coses que després passarien.

Un petit format original i divertit. Molt d’acord amb els temps que estem vivint.