María Altamir Latre és una de tantes víctimes invisibles del franquisme. El mes d’abril de 1937 se li obrí la que seria la causa 302/1937. El seu delicte? Tenir

85 monedes de plata. El règim franquista havia decretat que els ciutadans havien de canviar al banc les monedes de plata per bitllets en paper. La

moneda espanyola s’havia devaluat molt i si Franco volia armament només s’ho podia pagar amb la plata dels espanyols. La sra. Altamir era la Madame –

així se la coneixia- d’una casa dedicada a la prostitució a l’actual passeig d’Antoni Maura, més conegut per Na Camel·la, molt a prop de l’Escola Graduda,

edificada per la segona república. Després del cop d’estat l’escola va ser convertida en presó i lloc de tortures i repressions.

“La manca de coherència i credibilitat d’un règim podrit per la corrupció i absència de principis, i d’una justícia que no podia ser diferent dels qui la

patrocinaven, es manifesta quan s’escodrinyen els papers dels arxius. La seva lectura provoca sovint perplexitat, vergonya o indignació. Aquest cas,

indecorós de principi a fi, permet en certs moments fins i tot una mitja rialla. Resultaria còmic si darrera de tot aquell tramat no hi hagués una persona que

ho pagà amb una perllongada etapa de presó”

Carrabiners, militars i una madame. El règim en un bordell.

Víctimes Invisibles. La repressió de la dona durant la Guerra Civil i el franquisme a Mallorca. 2011. Antoni Tugores