María Altamir Latre és una de tantes víctimes invisibles del franquisme. El mes d’abril de 1937 se li obrí la que seria la causa 302/1937. El seu delicte? Tenir 85 monedes de plata. El règim franquista havia decretat que els ciutadans havien de canviar al banc les monedes de plata per bitllets en paper. La moneda espanyola s’havia devaluat molt i si Franco volia armament només s’ho podia pagar amb la plata dels espanyols. La sra. Altamir era la Madame – així se la coneixia- d’una casa dedicada a la prostitució a l’actual passeig d’Antoni Maura, més conegut per Na Camel·la, molt a prop de l’Escola Graduda, edificada per la segona república. Després del cop d’estat l’escola va ser convertida en presó i lloc de tortures i repressions. “La manca de coherència i credibilitat d’un règim podrit per la corrupció i absència de principis, i d’una justícia que no podia ser diferent dels qui la patrocinaven, es manifesta quan s’escodrinyen els papers dels arxius. La seva lectura provoca sovint perplexitat, vergonya o indignació. Aquest cas, indecorós de principi a fi, permet en certs moments fins i tot una mitja rialla. Resultaria còmic si darrera de tot aquell tramat no hi hagués una persona que ho pagà amb una perllongada etapa de presó”

Carrabiners, militars i una madame. El règim en un bordell.

Víctimes Invisibles. La repressió de la dona durant la Guerra Civil i el franquisme a Mallorca. 2011. Antoni Tugores

Interpretació: Bàrbara Nicolau, Pedro Mas, Salvador Miralles, Joana Mª Sureda i Joan Gomila

Direcció: Frederic Roda

Disseny escenografia i vestuari: Associació La Vila Acció Teatral

Espai de So: Biel Padilla

Dibuixos projecció: Impremta Leo/Pere Pasqual

Il·luminació: Joan Gomila/Biel Padilla

Tècnic de companyia: Antoni Gomila Servera

Aj direcció: Cristina Brunet

Fotografia i grafisme: Marina Cànaves

Producció executiva: Joana Serra

Producció: La Fornal d’espectacles