Enguany 6.3 Teatre ha volgut, amb un punt d'humor àcid i sense complexos, riure de tot el que ens ha passat aquests dos darrers anys. Perquè ja hi hem perdut molt, hem sofrit i, a vegades, no hem vist un horitzó clar. Una visió còmica de les realitats que visquerem durant uns mesos d'angoixa i que ara ens pareixen tan llunyans. Aquesta visió la fem des d'uns personatges que segurament son els que més varen sofrir: els nostres majors. Una parella d'ancians ens relaten el dia a dia de la pandèmia i com aquesta es veu alterada ( o francament, estorbada) per la visita del fill .

La humilitat de la gent gran i la falta d'escrúpols dels joves, les distintes velocitats de veure la vida segons l'edat dels ulls que la miren, les necessitats d'afecte per part d'uns i el materialisme per parts dels altres, son temes que surten durant una divertida obra que recorda molts dels tòpics (i les cançons) que ens ha tocat viure amb aquesta pandèmia.

Sense cap ganes d'ofendre a ningú, i sobretot amb un profund respecte pels que han patit ens intentam riure, sobretot, de nosaltres mateixos. Volem retre un homenatge als que ja no hi són i a tota la gent que, dins la duresa del camí, ens ha fet la vida un poc més fàcil amb un somriure.