SdN22 - Clara Peya - Claustre de Sant Domingo, Pollença

Claustre de Sant Domingo. Carrer de Guillem Cifre de Colonya, 0, 07460 Pollença, Illes Balears - Voir la carte
Plusieurs dates -
Organisé par Fonart
Promoter s logo fonart 21

Sélectionnez vos billets

Vente en ligne fermée.

Pour plus d'informations, posez vos questions à l'organisateur de l'événement.

Les informations de l'organisateur sont dans la section "Organisé par".

Description de l'événement

Sons de Nit 2022, presenta:


- Con un impresionante currículum a las espaldas, musicalmente Clara Peya es inclasificable. Inquieta, visceral y trascendente, huye de tópicos y, sobre todo, cree en el poder del arte como herramienta de transformación social . Activista y luchadora incansable fue reconocida con el Premio Nacional de Cultura 2019 por su trayectoria musical y compromiso social.


--------------------------------------------------


- Amb un impressionant currículum a l'esquena, musicalment Clara Peya és inclassificable. Inquieta, visceral i transcendent, fuig de tòpics i, sobretot, creu en el poder de l'art com a eina de transformació social. Activista i lluitadora incansable va ser reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura 2019 per la seva trajectòria musical i compromís social.




Politique d'accès

S'actuarà d'acord amb les mesures sanitàries i les indicacions de les autoritats:

*Ens adaptarem a les recomanacions de les institucions competents en el moment del esdeveniment.

*En el cas hipotètic de reducció del aforament, per ordres sanitàries, es retornaran les entrades per ordre de compra.

Galerie

Commentaires

12
Una nit estupenda
Una meravella
Neus Présent le 3.09.2022
Màgic
Em va agradar moltisim
Antonia Présent le 3.09.2022
fantàstic concert
Vàrem gaudir molt del concert i de l'espai. Gràcies
Maria Présent le 3.09.2022
Toca Peya, escuchémosla
Verano, 4 de septiembre. Si la luna pudiera hablarme, me contaría cómo alcanzarte. Canta Clara Peya en la noche del claustro. Ella y su grupo, tres hombres vestidos de panaderos. Un paseo musical por la periferia, por los bordes que el centro define y supone. La cresta blanca de Clara va desgranando notas sobre el extrarradio, el desarraigo, los cuerpos perdidos. Nos creímos ángeles, dice la voz del cantante. Ritmos que tocan el corazón, que escarban en la soledad, en el desamor. La arquería que enmarca el cielo oscuro de estrellas se puebla de luces y nubes etéreas, los guiñoles entonan y rasgan el ruido, he perdido el amor, si lo encuentras dile que aún confío en él. El piano es dulce y persigue algún sueño, luego descarrila. Clara reivindica, denuncia, un manojo de nervios haciendo poesía. Aparece María Hail vestida de verde en una esquina. Canta mujer frontera como bajada del propio cielo. Sobre la espalda de los músicos, dos activistas relatan la lucha de las mujeres por sus derechos en los campos de Huelva. Clara no para. Rapea con arte y con cuchillo afilado. Saca de los múltiples teclados notas viejas y nuevas, novísimas. Un torbellino que a ratos amaina y dice, declama, creo que el arte puede transformar la sociedad, el estado injusto de las cosas, el viejo estribillo de siempre que vuelve al escenario. Aunque no sirva de nada, lo seguiré intentando. Aporrea el piano, lo acaricia, arriba y abajo y en medio. Ensucia las notas adrede, distorsiona el encanto. Peya toca la belleza, sin dejar de mostrar tantas cosas que chirrían por todas partes. Si la niebla pudiera verme, me contaría cómo quererte.
Manuel Velasco Présent le 3.09.2022
Molt bona feina.
Molt bona feina. .
Jazz Pesoj Présent le 3.09.2022
Nous et nos partenaires utilisons des cookies propres et de tiers dans le but de t'offrir le service de manière correcte, de mesurer les visites sur notre site web et, dans certains cas, de te montrer de la publicité et te permettre de partager des contenus sur les réseaux sociaux. Tu peux obtenir plus d'informations sur les cookies en consultant notre Politique des Cookies.