SONETOS DEL AMOR OSCURO
De Federico García Lorca
Estrena absoluta, dijous 20 de gener a les 20.30 a la sala La Fornal
Tota l’obra de Federico García Lorca està envoltada de misteri, un cop que les bales assassines de Franco li van arrabatar la vida. I encara més aquelles parts de la seva obra que podem considerar inacabada. És el cas de Sonetos del amor oscuro, l’únic text conegut del poeta que parla obertament de l’amor entre dos homes. Onze composicions d’una bellesa inigualable, escrits durant l’últim any de la seva vida, que no sabem si havien de formar part d’un determinat recull o de quina manera Lorca els havia concebut. S’especula sobre si aquests sonets eren dirigits a tal persona o a tal altra, qui sap. Tant li fa. Són onze poemes que freguen la perfecció, tant per la seva musicalitat, casi perfecta, com per les seves imatges, a vegades d’una naturalesa marcadament sexual, construïdes amb una imaginació encomiable.
En una carta a Rafael Rodríguez Rapún, declarat heterosexual però admirador i amic de Federico, a qui s’assenyala com l’última de les passions amoroses del poeta de Granada, Lorca sosté:
La normalidad no es ni lo tuyo de conocer sólo a la mujer, ni lo mío. Lo normal es el amor sin límites. (•••) En lo mío no hay tergiversación. Uno y otros son como son. Sin trueques. No hay quien mande, no hay quien domine, no hay sometimiento. No hay substitución ni remedo. No hay más que abandono y goce mutuo. Pero se necesitaría una verdadera revolución. Una nueva moral, una moral de la libertad entera. Ésa es la que pedía Walt Withman.
Segurament, aquests sonets estan fets d’això. D’una reivindicació d’una nova moral que converteixi l’amor en el què és, un exercici de llibertat en el sentit més ample de la paraula. Una moral que encara no ha arribat. I això és, precisament, el que continuen fent aquests onze sonets tan necessaris, tan urgents.
Un projecte de Pep Tosar amb música original de Joan Arto
Joan Arto: guitarra
David Domínguez: percussió
Carles Dènia: veu
Toni Mora: teclats.
Pep Garau: trompeta.
Carmela Cristos: cel•lo.
Pep Tosar: recitat.
