Teatre: Una nit vaig somiar que mon pare era Déu - Sala La Fornal

UNA NIT VAIG SOMIAR QUE MON PARE ERA DÉU

           (una follia sobre Paul Auster)

Premi Millor Espectacle del Teatre del Mar, 2006

Premi Millor Espectacle de la fira In-victro de Vic, 2007

Tot comença quan Paul Auster va demanar als americans que li contàssin

històries viscudes per ells mateixos per després contar-les en un

programa de ràdio. En va rebre prop de quatre mil de les qual en trià

cent setanta-nou per convertir-les en literatura. Aquestes històries són

les que conta el llibre Vaig creure que el meu pare era Déu.

Com que som un entusiasta de les històries de Paul Auster i perquè

aquest llibre em va fascinar, un any després de llegir-lo, una nit, jo,

vaig somiar que mon pare era Déu.

Una coincidència o una revelació?

No, un deute i un deure.

Parlar de racisme, d'amor, de mort, d'amistat, de religió, de guerra, de

por, de sort..., amb exigència i naturalitat era la meva obligació.

Les vivències són convertides en literatura i la literatura en teatre.

Les nostres històries són les millors perquè són les que hem viscut.

Paul Auster és un escriptor intel•ligent, capaç d'enganxar el lector amb

un argument senzill, que fa de mirall dels comportaments humans i fa

pensar molt, també juga amb l'atzar, les casualitats i en això m'hi

sento molt identificat. Hi ha gent que pensa que els pren el pèl, però a

mi m'encanta que jugui amb mi i em faci còmplice de la seva escriptura.

La lectura de la seva obra em deixa un regust fantàstic.

(Aquest espectacle està dedicat a Joan Carles Bellviure per

ensenyar-me tantes coses, i com no, als meus pares: Salvador i Maria.)

La crítica ha dit:

- Oliva acaba de una vez por todas con el Ku Klux Klan. Y want you, que diria Dylan!

Emili Gené (ULTIMA HORA)

- Espectaculo original, dinámico y fresco que confluye cargado de emoción y de sonrisas.

F.M. Rotger (DIARIO DE MALLORCA)

- To cohesionador molt emotiu, íntim i còmic, que perpètua el somriure als llavis, estimula la reflexió social, fomenta el compromès crític, i convida la nostàlgia quotidiana en més d'un moment. Un espectacle tan senzill com complet.

Javier Matesanz (DIARI DE BALEARS)

..................

Actor, dramaturg i director: Salvador Oliva