Madame Marie

La nit del 4 de setembre de 1936, la guerra ha acabat al front de Portocristo. Manacor viu una nit de felicitat i alliberament per la fi de la guerra, però també d’enorme repressió i venjança sanguinària. A local de jefatura, a l’actual sa Bassa, cinc infermeres de la creu roja, son violades i assessinades per dirigents de Falange i de l’exèrcit , a l’ambigü de Maria Altamir, la madame, també hi ha una festa d’alcohol i dones. Maria Altamir es assatjada, sense èxit, per un militar de baixa graduació que ofès, mesos posteriors, farà una denúncia per auxili de rebel•lió. El pretetx: guardar un disc de la internacional socialista i vuitanta-cinc monedes de plata. El règim havia dictat il•lícita la tenència de monedes de plata que s’havien de bescanviar per bitllets en paper. Per què? Doncs perquè la pesseta estava tan devaluada que el govern italià no acceptava el pagament sinó era en plata. Curiosament els militar seguien cobrant en monedes i en monedes pagaven. Per altra banda la tinència del disc no era de Maria Altamir, sinó d’un client, un client especial, que es feia posar el disc cada vegada que quedava amb una senyoreta i pel que se veu propiciava en aquest client un efecte afrodisíac i d’abús de poder. Aquest client, era un militar d’altíssima graduació, que formarà part de la gent que jutjarà Maria Altamir. Un règim corrupte ple d’ambicions personals.

Un espai de so acurat, i el suport d'algunes projeccions no realistes, ens ajudarà al sosteniment dramàtic de l'espectacle.